Odin és un dels personatges més complexos i enigmàtics de la mitologia nòrdica. És el governant de la tribu de divinitats Aesir, però sovint s'aventuren lluny del seu regne, Asgard, en llargs i solitaris vagabunds pel cosmos en missions purament interessades. És un cercador implacable i un donador de saviesa, però té poca consideració pels valors comunitaris​​ com ara la justícia, l'equitat o el respecte a la llei i les convencions. És el patró diví dels governants, i també dels proscrits. És un déu de la guerra, però també un déu de la poesia, i té qualitats "efeminades" destacades que haurien provocat una vergonya indescriptible a qualsevol guerrer víking històric. És adorat per aquells que busquen prestigi, honor i noblesa, però sovint se'l maleeix per ser un enganyador voluble. Odin encarna i imparteix és el factor unificador darrere de la infinitat d'àmbits de la vida amb els quals està especialment associat: la guerra, la sobirania, la saviesa, la màgia, el xamanisme, la poesia i els morts. Manté afiliacions particularment estretes amb els berserkers i altres "guerrers". - xamans "les tècniques de lluita i pràctiques espirituals associades se centren en l'assoliment d'un estat d'unificació extàtica amb certs animals tòtems ferotges, normalment llops o óssos, i, per extensió, amb el mateix Odín, el mestre d'aquestes bèsties. Odin és sovint el déu favorit. i ajudant dels proscrits, aquells que havien estat desterrats de la societat per algun crim especialment odiós. Un dels atributs més sorprenents de la seva aparença és el seu ull únic i penetrant. L'altra cavitat de l'ull està buida, l'ull que una vegada tenia va ser sacrificat per la saviesa. Odin presideix el Valhalla, el més prestigiós dels habitatges dels morts. Després de cada batalla, ell i els seus esperits auxiliars, les valquíries pentinen el camp i trien la meitat dels guerrers assassinats per portar-los de tornada al Valhalla.

Thor, el fort déu del tro, és l'arquetip d'un guerrer lleial i honorable, l'ideal al qual aspirava el guerrer humà mitjà. És el defensor infatigable dels déus Aesir i la seva fortalesa Asgard, Ningú és més adequat per a aquesta tasca que Thor. . El seu coratge i el seu sentit del deure són inamovibles, i la seva força física és pràcticament inigualable. Fins i tot posseeix un cinturó de força sense nom que fa que el seu poder sigui doblement formidable quan el porta. La seva possessió ara famosa, però, també és el seu martell Mjöllnir. Només poques vegades va enlloc sense ell. Per als pagans escandinaus, de la mateixa manera que el tron era l'encarnació de Thor, el llamp era l'encarnació del seu martell matant gegants mentre caminava pel cel en el seu carro tirat per cabres. Les seves activitats en el pla diví es van reflectir en les seves activitats en el pla humà (Midgard), on va ser apel·lat per aquells que necessitaven protecció, comoditat i la benedicció i santificació de llocs, coses i esdeveniments. Thor també era considerat com el déu de l'agricultura, la fertilitat i la santificació. Relatiu al primer, aquest aspecte probablement va ser una extensió del paper de Thor com a déu del cel que també era responsable de la pluja.

Vídar és un déu associat a la venjança i és fill d'Odin. Vidar s'anomena el déu silenciós que porta una sabata gruixuda, té gairebé la mateixa força que Thor, i sempre es pot comptar amb qui ajudarà els Aesir en les seves lluites. sobreviure al conflicte final.

La deïtat de la guerra i la glòria heroica, Tyr era considerat com el més valent dels déus nòrdics. I malgrat la seva associació amb les guerres, més concretament les formalitats del conflicte, inclosos els tractats, els seus orígens són força enigmàtics, amb la deïtat possiblement una de les més antigues i ara importants de l'antic panteó, fins que va ser suplantat per Odí.

Idun és l'esposa del poeta de la cort d'Asgard i joglar del déu Bragi. Era considerada la deessa nòrdica de l'eterna joventut. Aquest aspecte estava representat pels seus cabells llargs daurats sorprenentment exuberants. Més enllà dels seus atributs personals, va ser el poder latent que tenia el que podria ser més interessant per als amants dels mites.

Loki és el fill de Farbauti i Laufey, que presumiblement viu a Jotunheim, el seu pare és un Jötunn i la seva mare és una Asynja, no se'n sap gaire més, a més del significat dels seus noms, Farbauti es pot traduir a, perillós / la cruel davantera i Laufey és més coneguda pel seu sobrenom At que significa agulla. Loki també té tres fills horribles, Jörmungandr, el llop Fenrir i Hel, la reina de l'inframón. La femella Jötunn, Angrboda és la mare de tots tres. Loki no és dolent, ni és bo, va viure a Asgard tot i que és de Jotunheim (la terra dels gegants). Li encanta causar problemes a qualsevol i a tothom, especialment, als déus i deesses. Loki com una figura espantosa i seductora estranya, poc fiable, malhumorat, amb burla, un estafador astut, però també intel·ligent i astut. Ha dominat l'art de les il·lusions, una mena de màgia, que li dóna la capacitat de transformar-se en qualsevol cosa, i sí, em refereixo a qualsevol criatura viva que vulgui. No obstant això, malgrat el caràcter i la narrativa complicats de Loki, es va predir que serà responsable de la mort de molts déus nòrdics durant el Ragnarok.

Més enllà de la seva superlativa aptitud per veure i escoltar, Heimdall, que s'adapta a la seva condició de guardià d'Asgard, també tenia el poder de la presciencia. En cert sentit, el déu guardià buscava els invasors no només en el pla físic sinó també en el pla del temps, al·ludint així al seu destí acceptat durant els rigors de Ragnarök. 

Els déus del món antic sovint no són ni bons ni dolents però, com passa amb els éssers humans, són fal·libles i de vegades poden fer coses dolentes. El déu nòrdic Freyr no és diferent, però si mai hi hagués una competició per a la deïtat més estimada, Freyr tindria moltes possibilitats d'abandonar-se amb el premi.

Freyr se sol representar com un home viril i musculós amb els cabells llargs. Sovint, porta una espasa i gairebé sempre l'acompanya el seu gegantesc senglar de truges daurades, Gullinbursti. Com que Freyr és alhora el fill del déu de l'oceà i ell mateix el déu del sol, podem veure aquests dos temes a les obres d'art que el representen. Algunes imatges el mostraran sostenint una cornamenta, ja que en un dels seus mites es veu obligat a regalar la seva espasa i s'ha de conformar amb una cornamenta. Com a déu de la fertilitat, Freyr es mostra de vegades com un home molt ben dotat. Un dels seus tresors més grans era el seu vaixell, Skithblathnir. Aquest vaixell era un vaixell màgic increïble que sempre tenia un vent favorable, fos com fos. Aquest, però, no era el seu millor truc: Skithblathnir es podia plegar en un objecte petit que podia cabre dins d'una bossa. Aquest increïble vaixell va permetre a Freyr viatjar pels mars fàcilment. A terra tampoc es va veure obligat a anar a peu. Tenia un magnífic carro tirat per senglars que portava la pau allà on anava.